Bajo el formato del musical, Què nos ofrece una obra familiar y de fácil digestión que encanta los oídos con sus canciones, pero que nos deja indiferentes respecto a sus personajes y a su historia.
La obra está protagonizada por 5 jóvenes “conflictivos” que se ven obligados a pasar por un curso de valores para poder reinsertarse en la sociedad. El espectáculo comienza directamente con una canción de presentación de personajes, la canción nos muestra unos menores con problemas de comunicación, drogas, sexo, bandas y delincuencia común, como personajes marginados en sus reformatorios y olvidados por nuestra sociedad.
Sin embargo cuando se van ampliando los perfiles, los personajes quedan vacíos porque el musical Què ha renunciado a tomar el tema de los jóvenes delincuentes como un problema social y ha preferido sumergir al público en una experiencia light, donde los chicos no son tan conflictivos ni tan desadaptados, y aunque hacen cosas malas, sus actos no tienen mayores consecuencias, en realidad estos chicos son guais.
Bajo esta fórmula el espectáculo ofrece al público música de calidad, interpretaciones elogiables, una escenografía audaz, coreografías divertidas y una buena dirección. En otras palabras: la música se come la historia. Los 6 personajes terminan siendo una excusa para poder entretener al público con la música de Manu Guix. Entre las interpretaciones es justo destacar a una de las jóvenes actrices: Mariona Castillo que sorprende con su voz cálida y de timbre melancólico, una delicia que Àngel Llacer escogió del casting pero que no era neófita, venía de interpretar 4 años a una de las protagonistas de ¡Mama mía!
Ficha Técnica
Dirección: Àngel Llacer
Música: Manu Guix
Texto: Àlex Mañas
Actores
Ángel: Roger Berruezo
Susana: Carla Gaya
Irene: Mariona Castillo
Kike: Marc Pociello
Moha: Momo
Josep (el profesor) : Iván Labanda
Arroz con Mango 
Incríble! La vaig veure el 16/9 (al parto de la criatura, com va dir l’Àngel Llàcer) i em va semblar increíble. La simplicitat dels elements dona magnitud a la història, es brutal les veus dels actors (i la del Manu Guix), i em va semblar brutal la idea. Em vaig veure identificat amb moltes coses (tinc 24 anys), i em va maravellar veure un teatre Colisuem en péus aplaudin durant 8 o 10 minuts a tota la companyía. TOTALMENT RECOMENABLE!
No estic gens d’acord amb que la música es megi els personatges, tots ells estan super ben caracteritzats. Crec que les situacions proposades al musical s’assemblen força a la realitat i no trobo pas que es pugui qualificar de «guais» aquestes situacions…
M’ha semblat un musical, idoni, perfecte!!! Jo també hi vaig anar el 16 i penso repetir!!!!
Tot musical es entreteniment, ara, aquest musical és un dels que he vist amb més missatge. (Potser es que s’ha de ser monitor del temps de lleure i haver-se trobat amb casos semblants per a entendre el que ens vol transmetre…)
Totalment RECOMANABLE!
Toni, gràcias pel teu comentari. Es verdad que todo musical es entretenimiento y cuando digo que es entretenimiento no digo que sea malo, al contrario!
Por otro lado decir lo de «guais» era una forma de decir que me faltó que los personajes me transmitieran sentimientos fuertes como arrepentimiento (cuando apalisan a uno) o pena (frente a la muerte).
Las construcciones de estos personajes se quedan, en mi opinión, como figuras arquetípicas (el tío drogadicto de buena familia, la chica fácil, la tía aislada, el profesor joven y bueno) y no llegan a ser personajes con nombre y profundidad.
Espero que mucha gente la vea y de su opinión.
Saludos
Yo si que creo que hay cierta superficialidad pero no la achacaría sólo al texto, yo he visto todo lo que ha hecho Àlex Mañas y a mi parecer es de los dramaturgos más interesantes que tenemos actualmente en el país. Creo que la culpa es del tratamiento de las situaciones y la música Walt Disney, o OT. De todas formas ayer lo vi y pasé un buen rato. Público en pié. Funciona.
Saludos
És molt estrany el que passa amb aquest musical. Jo el vaig anar a veure ahir a la nit i vaig trobar que s’han quedat a mig camí. Bona idea, bona música, bones lletres, bones actuacions, bona posada en escena… i en canvi no em va agradar del tot. He sentit a dir que la obra era més dura i que l’han hagut de suavitzar per fer-la més digerible. Això explicaria perquè surts del teatre un pèl decebut amb la història. M’esperava una cosa més madura. Ho han simplificat tot molt i en canvi tampoc és del tot ensucrada, cosa que potser els hauria generat més crítiques però pot ser un valor en sí mateix pel públic. Falta intensitat en una de les dues vessants.
Dit això, jo que sóc un enemic de les franquícies que últimament ens arriben de Madrid i que per mí son concerts disfressats, considero que Què tindrà força èxit (tot l’èxit que permeti la punyetera barrera de l’idioma) i que aquest serà més merescut que el que hagin pogut tenir Mamma Mía o Queen, per exemple.
Estoy bastante de acuerdo con tu crítica Marga. Para mi los personages no transmiten ningún sentimiento y eso en un musical es algo muy peligroso. La musica si que llega pero sin una buena historia que la sustente queda como algo vacío….
Francamente no me gustó, pero salvaría varias cosas, el primer tema es una buena inyección de energía y algunas de las actuciones son notables, la rubia y el marroquí los mejores.
Para mi fue una decepción sólo les deseo lo mejor y mucho éxito, siempre tiene más mérito crear las cosas desde cero, más mérito y también más riesgo, espero que la suerte les acompañe!
Em va encantar!
Sobretot la interpretació de la Mariona Castillo ja a Mama Mia em va encantar i ara ho a tornat a fer. Tenen molt de talent aquests nois i noies.
Ángel t’has superat!!!
Feliçitatc!
Genial 🙂
Identificat al 100% vaig tenir mitja obra les llàgrimes sota els ulls.
La tornaré a anar a veure mes endavant.
Tots els artistes a un bon nivell! TOTS!!
A mi la historia sí me gustó. Y los personajes también me transmitieron:fustración, impotencia, arrepentimiento.Es curioso, a mi los musicales me cuestan mucho, mucho.Me cuesta crerme que una persona esté vivendo su escena y de golpe se ponga a cantar con una técnica perfecta, sin embargo, el domingo fuí con una amiga a verlo y me sorprendió gratamente. La música también me pareció muy buena.
Felicidades, me emocioné y pasé un buen rato!
Personeu! Però no entenc res. Superficial? OT? Personajes no transmiten? Walt Dysney? Vaig veure QUÈ, el dissabte. I vaig quedar encantada, he al.lucinat quan he llegit alguns dels vostres comentaris. Soc educadora social i és brutal la identificació que vaig sentir el dissabte amb el professor que interpretava magistralment ivan labanda. Com diu el Toni al seu comentari, potser s´ha de ser educador social per entendre aquesta situació.Potser parla d´una realitat que la gent desconèix.
TOTALMENT RECOMENABLE PER TOTS ELS PÚBLICS!!!
Doncs… jo he de dir que me va agradar i molt. He anat dos cops a veure-la i no dubt en tornar alguna altra ja que la història em te super engaxat i la música més encara.
Sols puc donar les felicitats a l’Àngel, l’Àlex i el Manu i, sobretot, als actors, per aquesta magnífica tasca.
A mi la veritat és que no em va agradar tant com havia llegit en les critiques. Crec que hi falta diàleg i una mica menys de protagonisme de Manu Guix tot i que toca el piano molt bé.
Els actors per ser tant joves canten molt bé però et quedes una mica decebut per tot el ressó que ha tingut.
Quina pena d’espectacle! quina vergonya aliena vaig passar veient aquests intents d’adolescents problematics vestits de catàleg de moda. Quines veus tan deficients, quin piano més pesat, quina història tan pèssima, és un insult a la intel·ligència. Ens volen fer creure que es una historia compromesa i no deixa de ser un High school musical fet amb una milésima part del talent de la proposta de Disney. No entenc com les crítiques son encara tan benèvoles. Segurament no convé destrossa l’únic pseudo-musical que hi ha en català. Si voleu anar-hi aneu-hi, però per favor, viatjeu a Londres, Broadway i veieu altres musicals, us caurà la cara de vergonya si hau pagat 35 euros o més, per haver vist aquesta patraña de xulos i guapos. Un 0 per tots i cadascun dels departaments.
He de dir, que jo també estic sorprès pels comentaris tant benevolents que he llegit. Vaig assistir dissabte i m’imagino que el boca a boca ja va fent, ja que el teatre estava mig buit.
Un musical ha de ser diversió, però en aquest cas, si no arriba a ser per la companyia i la crítica sucosa que en van fer, de diversió res i segurament hagués marxat al descans o fins i tot abans com van fer alguns.
La música va ser correcte, encara que en una sessió de Prime time com pot ser la del dissabte, ens van haver de conformar amb l’alternant al piano(que ho va fer bé) i de Manu Guix res de res.
La lletra de les cançons em va semblar decebedora que dir del “josep pep pep josep” o del “para comer o para joder” aixó si, amenitzat amb el festival erotico-festiu, que a hores d’ara, encara intento relacionar amb la cançó.
Pel que fa als actors correcte, encara que venuts pel guió i la trama, com el desenllaç del llit introduït amb calçador!!
Pel que fa al “missatge” s’han quedat a la meitat. De fet he trobat una falta de rigor bastant important en relació a la realitat.
Quan un marxa del teatre, ho fa amb la percepció que és millor violar que conduir begut ( totes dues conductes deplorables). El que en teoria havia de ser obra valenta,(suposo), que mesurés la problemàtica social de la delinqüència juvenil és queda a les portes.
I si no que hem dieu del Moha si es queda, igual a racisme, i si no, igual a rebut social, al final, de nou amb calçador.
Al cap i a la fi em va semblar un obra poc documentada, feta amb presses, per aprofitar el renom dels seus responsables i en definitiva de teatre de barri, això si a preu de súper producció.
De fet no m’estranya, llegint el nombre de persones que hi participen, a títol d’exemple pel vestuari tant elaborat que fan servir els actors un responsable de vestuari, un ajudant i un sastre (suposo que per cosir els baixos del texans).
si senyor, tens tota la raó!!
Aquí podrás encontrar toda la información sobre el musical y los actores: http://que-el-musical.ning.com/
Dons a mi em va agradar molt, la música em posava la pell de gallina, i encara que és cert que el guó i la història en general estava feta em presses i sense curar els detalls vaig passar una molt bona estona.
es el millor musical que s’ha fet mai!
io le vist 6 vegades i no em cansare maaaai de veurel!
es fantastik i les musicas i els personatjes i els actors son genials 🙂
el millor de tot es que en el meu k¡colegi fem un musical i la casualitat es que es aquest i jo soc el protagonista soc el moha i deu meu es lo millor
es el millor musical que he vist.
M’agrada moltíssim hi he anat dos cops a veure’l i hi tornaria a nar 🙂
i m se totes les cançons !!
Hola, yo no he visto el musical, pero he escuchado la banda sonora y he de decir que hay muy buen nivel de voces y de interpretación sin verlo, que sin duda, tiene más mérito. Sin hablar de la música en sí, que es genial. Leyendo los primeros comentarios estaba pensando lo que han dicho más tarde…creo que la gente que dice que no le llegan los personajes y le parece superficial es porque no logra ponerse en situación de los mismos. Puede que sea típico un drogaadicto, un marginado y un inmigrante…pero es lo más cercano a la vida real, lo más realista, si nos fuéramos a problemas más rebuscados y graves se diría que es exagerado y forzado porque si así, solo se identifican los que lo viven en realidad (un educador social) de la otra forma, aún sería mucho más complicado.